Com de llarg pot ser el cicle de la vida d'un escarabat?

Aquesta entrada fa referència a una conversa que va sorgir arran de la mort d'un dels nostres escarabats. L'experiment sobre l'experiment que havíem fet, és a dir, posar un cuc i un escarabat a un habitacle diferent, havia donat resultats. Positius, negatius, normals?, ara ho veurem. Aquesta mort va portar a un diàleg i a una cerca posterior.

Aquí podem veure una foto de l'escarabat mort:

Després d'observar que el cuc no estava mort i que realment estava en una de les fases de la seva pròpia transformació (metamorfosi) i que un dels escarbats que havíem desplaçat a un altre recipient va morir, vam voler informar-nos més i indagar sobre el cicle de la vida dels cucs.  I tot va començar així:

• Laura: noies, és important conèixer els diversos estadis de la vida del cuc! Penso que com a futurs mestres és imprescindible saber-ho!
• Lucía: jo també ho crec, és important tenir aquest coneixement per a poder plasmar-ho als infants!
• Judith: cert, els infants a l'hora d'observar els insectes no anirien tant perduts, i potser no els hagués passat el mateix que a nosaltres: pensar que el cuc era mort!
• Gina: doncs sí, però això ens ha servit per adonar-nos que si ens posessim a la pell dels més petits fóra bo saber el cicle de la vida d'aquests éssers vius! Sempre s'aprén dels errors!
• Laura: totalment d'acord, ara més que mai, tinc molta curiositat en saber el cicle vital dels cucs de la farina. Creieu que existeix una gran diferència entre les fases d'aquest ésser viu?
• Lucía: jo penso que sí, que cada fase té la seva durada i probablement el medi on habiten hi té molt a veure!
• Gina: noies va, anem a cercar tot això que dieu que és molt interessant i podem extreure moltes idees!
• Judith: Som-hi!

Així doncs, després d'establir aquest diàleg ens vam posar a cercar informació per tal de saber-ne més sobre aquests éssers vius i això és el que vam extreure:

El cuc de la farina és una èspecie de coleòpter de la família Tenebrionidae. Segueix un cicle de quatre estadis diferents en la seva vida: OU-LARVA-PUPA I ADULT. Aquest se'l coneix més que res per la seva forma larvària, larves que mesuren al voltant de 2,5 cm i a vegades inclús més. L'escarbat adult, però, mesura uns dos centímetres de llarg.

Aquí us mostrem gràficament quina és la duració, aproximadament, de les diferents fases del cuc de la farina:

1A FASE : INCUBACIÓ

Els ous són realment molt petits i a simple vista no es poden observar

2A FASE: LES LARVES

Aquesta fase és la més llarga i és la que caracteritza a aquests éssers vius. En sorti de l'ou tenen pocs mm de longitud i poden arribar a fer-ne 40 mm. Cal tenir en compte que durant les diverses fases es produeixen canvis en la seva muda.

En la primera d'elles es totalment blanc. En la resta són d'un color ataronjat i grogós acompanyat de ratlles contínues que acompanyen la segmentació.

Abans de passar a la fase de la pupa, la larva es manté immòbil i s'acostuma a situar a la superfície del medi amb el cos lleugerament doblegat o inclús, a vegades, es pot col·locar en forma de J, perpendicularment al medi. Aquests, per tant, són els primers preparatius per a passsar a la fase de pupa.

Abans de passar a aquesta fase, les 24 o 48 hores prèvies aproximadament, la larva es pigmenta amb unes línies longitudinals discontínues (que només es poden percebre amb l'ajut d'una lupa). Aquestes línies es van enfosquint a mesura que s'acosta la transformació de larva a pupa.

En aquesta imatge s'observen les parts d'una larva

3A FASE: LA PUPA

La 3a fase, és la més curta. Com hem dit anteriorment, a l'inici les pupes són de color blanquinós però al final de la fase s'observa una clara pigmentació i ens podem trobar amb canvis en la seva mida.

Generalment, la pupa es manté immòbil en el seu medi i només si la toquem s'observen canvis i petits moviments abdominals.

Un aspecte molt important que s'ha de tenir en compte, és que les larves acades de formar, en la majoria de les ocasions, són devorades per les larves actives i pels adults i es important tenir-ho en compte si es vol fer una bona cria.

De la pupa, en sorgeix un adult de color blanquinós i que necessita 48 hores per a pigmentar-se i pot ser fàcilment atacat per altres adults.

4A FASE: L'ADULT

Quan ja és adult, el Tenebri té el cos allargat i pot arribar a fer 15 mm de longitud. Les antenes i le spotes d'aquest són vermelloses i els èlitres (ales anteriors modificades per enduriment) estan estriats longitudinalment.

Cal dir, també, que són heteròmers, caracteritzats per tenir quatre articulacions als tarsos de les potes posteriors i cinc als tarsos de les potes anteriors i mitjanes.

A la imatge de l'esquerra es pot observar la visió dorsal i ventral de la pupa i en la imatge de la dreta una visió ventral de la primera forma adulta.

També és important la relació que trobem entre els cucs de la farina i les mosques, que també fan aquesta metamorfosi completa:

Les mosques després de la reproducció (mascle-femella), passen a ser ous, després larves, pupes i per acabar, mosques.

Després d'informar-nos sobre el cicle vital dels cucs de la farina i les mosques del vinagre vam poder resoldre totes les nostres inquietuds i el resultat va ser aquest:

• Judith: noies, ha estat bé cercar tot això! ara ja en sabem més sobre els nostres éssers vius i si ens posem en la pell dels nostres futurs infants, segur que a tots ells els agradaria saber tot això.
• Lucía: si Judith, penso que em fet una bona feina i que si algun dia els alumnes decideixen realitzar un experiment com aquest és important que coneguin totes aquestes fases
• Gina: així també ens hem adonat que la mort de l'escarabat ha estat normal i que l'experiment, de canviar l'habitacle, ha donat el seu fruit perquè hem pogut veure les tres fases dels cucs de la farina. 
• Lucia: també podríem aprofitar aquesta oportunitat per fer entendre i veure als nens que la mort és una fase més, i que amb el temps que tenien els escarabats quan els vàrem anar a buscar i els dies que els hem tingut nosaltres a classe, la seva mort era una cosa natural i asegurada.
• Laura: tota la raó noies! Escolteu, i per què no fem el mateix amb les mosques? Això ens ajudarà a conèixer més sobre aquestes!
• Gina: sí! i d'aquesta manera podrem establir relacions entre els dos éssers vius. Què us sembla?
• Lucía: bona idea! Endavant!