Ara que arribem al final del nostre procés, hem volgut aturar-nos a pensar sobre tot allò que hem anat fent.
La creació d'aquest bloc, tasca encomanada des de l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals, consistia en l'observació d'uns éssers vius, en el nostre cas: els cucs de la farina i les mosques del vinagre. L'exercici partia d'una fita proposada per la mestra tenint en compte els interessos i les curiositats dels alumnes.
En primer lloc, pel que fa a les mosques del vinagre hem de dir que vàrem cometre un gran error, ja que no els hi vam dedicar el temps que requerien. Els cucs van centrar tota la nostra atenció donat que les mosques a simple vista, semblaven no experimentar cap evolució visible ni fer cap canvi. A una de les entrevistes amb la professora, ens vam adonar que podríem haver extret més informació i coneixements significatius d’aquesta observació, ja que les mosques havien passat per les diferents fases del seu cicle vital. Quan ens vàrem voler adonar ja era tard perquè tenen un cicle de vida curt i aquest ja havia arribat al seu final.
En segon lloc, pel que fa als cucs de la farina, hem cregut que fóra bo valorar el procés realitzat. A l'inici d'aquest, nosaltres vam fer un enfocament basat en l'observació deixant de banda el diàleg i els possibles interessos dels infants. És a dir, la tasca que dúiem a terme era que a partir d'una pregunta en concret cercàvem la informació corresponent, que moltes vegades no donava peu a què sorgissin noves inquietuds i, per tant no es creaven noves situacions de diàleg. Cal dir, que també ens vam centrar de manera exhaustiva en la cura dels nostres éssers vius deixant de banda allò que realment era rellevant.
Després de tenir vàries trobades amb la mestra i moments de reflexió amb els membres del grup, vam creure que el nostre bloc necessitava un gir i un enfocament des d'una altra mirada. A partir d'això, vam entendre que un dels objectius principals era saber posar-nos tant en el paper del mestre com en el de l'alumne, ja que aquesta pràctica es podria dur a terme a la vida real, creant així una bona oportunitat d'aprenentatge com a futures mestres. Així doncs, el canvi es va iniciar establint un diàleg més profund i productiu entre nosaltres, fet que va donar més oportunitats de tenir temps per reflexionar i relacionar conceptes.
Tot i haver fet un pas positiu en el nostre procés d'investigació, vam pensar que encara podíem treure més profit al nostre bloc i aprofundir una mica més. Per una banda, a la següent entrevista amb la mestra, se'ns va fer saber que des del punt de vista de lector encara seguíem, en certs aspectes, la metodologia portada a terme a l'inici: pregunta - resposta. Per l'altra, com es pot veure a les primeres entrades on es parla dels éssers vius i dels insectes, la nostra metodologia d'escola tradicional es veia reflectida, ja que trobàvem molta teoria i poca experiència. Aquests són aspectes que hauríem d'anar millorant i treballant al llarg de la resta del procés.
Tenint en compte aquest aspecte a millorar, es va realitzar una pràctica amb una lupa binocular. Aquesta entrada es va pensar amb la finalitat de rectificar i enforcar de manera diferent les entrades esmentades anteriorment. L'exercici de la lupa binocular es basava en l'observació d'un escarabat mort i un cuc de la farina, a partir d'aquí vàrem resoldre molts dels nostres dubtes tot ajudant-nos de les entrades teòriques anteriors. I d’aquesta manera trobar una metodologia que donés resposta al nostre objectiu principal, que els nens es responguin mitjançant l’observació i l’experimentació i no sigui el mestre qui doni la teoria abans de realitzar la descoberta.
Abans d’acabar ens agradaria destacar l’aparició de fongs al nostre habitatge. Aquesta floridura va sorgir a partir de la humitat produïda pel cotó fluix i l’aigua de la proveta, com bé vam explicar a l’entrada corresponent el primer cop que es va donar aquesta oportunitat d’observació es va malgastar, ja que ho vam llençar sense abans observar-ho. Per tal de posar-hi solució, ja que ens vàrem adonar tard de l’error, vam voler esperar que tornés aparèixer un altre fong per, així, examinar-lo i extreure nous conceptes i coneixements de l’experiència.
Gràcies a tot aquest procés realitzat durant aquests mesos, i amb l’ajuda de la professora que ens ha anat guiant, hem pogut fer una pràctica de la qual, sota el nostre parer, hem tret molt profit. Pensem que els errors que hem comès en el camí de la nostra descoberta ens han estat una oportunitat per aprendre a equivocar-nos i a trobar les solucions necessàries. Per tant, creiem que hem après dels errors i hem sabut aconseguir de la pèrdua d’una oportunitat, una de nova. En definitiva, l’experiència ha estat força positiva, ja que com a mestres hem d’aprofitar els diferents esdeveniments que se’ns presenten i per això, hem arribat a la conclusió de què un error pot arribar a ser un punt de partida molt enriquidor per crear noves experiències.

















