divendres, 18 de desembre del 2015

Conclusió

Ara que arribem al final del nostre procés, hem volgut aturar-nos a pensar sobre tot allò que hem anat fent.


La creació d'aquest bloc, tasca encomanada des de l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals, consistia en l'observació d'uns éssers vius, en el nostre cas: els cucs de la farina i les mosques del vinagre. L'exercici partia d'una fita proposada per la mestra tenint en compte els interessos i les curiositats dels alumnes.


En primer lloc, pel que fa a les mosques del vinagre hem de dir que vàrem cometre un gran error, ja que no els hi vam dedicar el temps que requerien. Els cucs van centrar tota la nostra atenció donat que les mosques a simple vista, semblaven no experimentar cap evolució visible ni fer cap canvi. A una de les entrevistes amb la professora, ens vam adonar que podríem haver extret més informació i coneixements significatius d’aquesta observació, ja que les mosques havien passat per les diferents fases del seu cicle vital. Quan ens vàrem voler adonar ja era tard perquè tenen un cicle de vida curt i aquest ja havia arribat al seu final.


En segon lloc, pel que fa als cucs de la farina, hem cregut que fóra bo valorar el procés realitzat. A l'inici d'aquest, nosaltres vam fer un enfocament basat en l'observació deixant de banda el diàleg i els possibles interessos dels infants. És a dir, la tasca que dúiem a terme era que a partir d'una pregunta en concret cercàvem la informació corresponent, que moltes vegades no donava peu a què sorgissin noves inquietuds i, per tant no es creaven noves situacions de diàleg. Cal dir, que també ens vam centrar de manera exhaustiva en la cura dels nostres éssers vius deixant de banda allò que realment era rellevant.  


Després de tenir vàries trobades amb la mestra i moments de reflexió amb els membres del grup, vam creure que el nostre bloc necessitava un gir i un enfocament des d'una altra mirada. A partir d'això, vam entendre que un dels objectius principals era saber posar-nos tant en el paper del mestre com en el de l'alumne, ja que aquesta pràctica es podria dur a terme a la vida real, creant així una bona oportunitat d'aprenentatge com a futures mestres. Així doncs, el canvi es va iniciar establint un diàleg més profund i productiu entre nosaltres, fet que va donar més oportunitats de tenir temps per reflexionar i relacionar conceptes.


Tot i haver fet un pas positiu en el nostre procés d'investigació, vam pensar que encara podíem treure més profit al nostre bloc i aprofundir una mica més. Per una banda, a la següent entrevista amb la mestra, se'ns va fer saber que des del punt de vista de lector encara seguíem, en certs aspectes, la metodologia portada a terme a l'inici: pregunta - resposta. Per l'altra, com es pot veure a les primeres entrades on es parla dels éssers vius i dels insectes, la nostra metodologia d'escola tradicional es veia reflectida, ja que trobàvem molta teoria i poca experiència. Aquests són aspectes que hauríem d'anar millorant i treballant al llarg de la resta del procés.


Tenint en compte aquest aspecte a millorar, es va realitzar una pràctica amb una lupa binocular. Aquesta entrada es va pensar amb la finalitat de rectificar i enforcar de manera diferent les entrades esmentades anteriorment. L'exercici de la lupa binocular es basava en l'observació d'un escarabat mort i un cuc de la farina, a partir d'aquí vàrem resoldre molts dels nostres dubtes tot ajudant-nos de les entrades teòriques anteriors. I d’aquesta manera trobar una metodologia que donés resposta al nostre objectiu principal, que els nens es responguin mitjançant l’observació i l’experimentació i no sigui el mestre qui doni la teoria abans de realitzar la descoberta.


Abans d’acabar ens agradaria destacar l’aparició de fongs al nostre habitatge. Aquesta floridura va sorgir a partir de la humitat produïda pel cotó fluix i l’aigua de la proveta, com bé vam explicar a l’entrada corresponent el primer cop que es va donar aquesta oportunitat d’observació es va malgastar, ja que ho vam llençar sense abans observar-ho. Per tal de posar-hi solució, ja que ens vàrem adonar tard de l’error, vam voler esperar que tornés aparèixer un altre fong per, així, examinar-lo i extreure nous conceptes i coneixements de l’experiència.


Gràcies a tot aquest procés realitzat durant aquests mesos, i amb l’ajuda de la professora que ens ha anat guiant, hem pogut fer una pràctica de la qual, sota el nostre parer, hem tret molt profit. Pensem que els errors que hem comès en el camí de la nostra descoberta ens han estat una oportunitat per aprendre a equivocar-nos i a trobar les solucions necessàries. Per tant, creiem que hem après dels errors i hem sabut aconseguir de la pèrdua d’una oportunitat, una de nova. En definitiva, l’experiència ha estat força positiva, ja que com a mestres hem d’aprofitar els diferents esdeveniments que se’ns presenten i per això, hem arribat a la conclusió de què un error pot arribar a ser un punt de partida molt enriquidor per crear noves experiències.

dilluns, 14 de desembre del 2015

Aprenem dels errors

-Laura: Noies, em sembla que hem perdut una gran oportunitat. Les mosques del vinagre se’ns han mort.

-Judith: Tens raó. Amb tota la cerca que hem fet hagués estat interessant poder veure tot el procés del cicle vital. Hauriem d’haver-les observat més…

-Lucia: Potser les hem deixat massa de banda ja que ens van dir que no necessitàven una cura específica, és a dir, no calia alimentar-les ni res ja que ens les van donar amb el seu habitacle i el seu aliment dins.

-Gina: Tot i això… creieu que ha estat per què no les hem cuidat com debiem o potser és que ha arribat el final del seu cicle vital que vam veure l’altre dia?

-Judith: Interessant… Jo crec que és més que ha arribat el final del seu cicle vital ja que com vam veure es prolonga durant 10-15 dies només.

-Laura: Doncs, ja tenim una altra resposta! Donat que el cicle vital té una durada tan curta, no hem pogut observar les diferents fases que vam dir, és a dir, la posada d’ous, la fase larvaria i el pas a pupa i, finalment, a mosca.

-Judith: Bé, ara ja no hi podem fer res. Per a la propera vegada hauríem de tenir en compte aquestes coses i informar-nos millor des d’un inici. Tot i això, jo crec que ens ha passat una cosa de la qual podem aprendre per millorar per a futures vegades, com per exemple posar aquest experiment en pràctica a les aules.

-Gina: Tens tota la raó Judith. Sembla que de la pèrdua d’una oportunitat, n’hem tret una de nova: aprendre dels nostres errors.

dijous, 10 de desembre del 2015

Observem amb la lupa binocular

Després de fer varies entrades vam decidir realitzar una anàlisi exhaustiu dels nostres cucs per tal de comprendre millor la seva estructura.


Així que ens vam posar per feina i l'observació es va iniciar fent la pregunta: podem veure-ho bé?



- Lucia: Sí, que fort!

- Laura: Millor que estigui mort, perquè així el podem observar millor.
- Judith: Clar noies és que tenen un cicle de vida d'entre 28-30 dies.
- Lucia: És que els cucs de la farina, com els humans; és nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.
- Gina: Si que tens raó Lucia.
- Judith: Que bé... ara sí que podrem respondre a molts dels nostres dubtes i inquietuds!
- Laura: Podríem ara mirar la seva corporalitat. Què us sembla?
- Gina: Sí, mireu com vam trobar a la teoria tenen sis potes. Però amb la lupa binocular podem veure que estan col·locades a diferents llocs.
- Judith: N'hi ha quatre de molt juntes al cantó del cap i dues més separades.

- Lucia: Fixeu-vos, té dues antenes!
- Laura: Ostres! Això no ho havíem descobert fins ara!!
- Gina: Doncs hem encertat, gràcies a la lupa binocular hem pogut observar coses que no hem trobat buscant informació a la xarxa.
- Judith: Noies, si girem l'escarabat i el posem en la seva posició de caminar ens adonem que la seva superfície no és llisa, té com petites línies simètriques!
- Gina: Noies, després de veure tot això, què us sembla si agafem el cuc i observem les semblances i diferències?
- Lucia: Jo crec que seria interessant, perquè mirant la morfologia del procés d'aquests insectes ens podem adonar de coses rellevants que només ens n'adonem quan fem ús de l'aprenentatge per descobriment.


                                                Doncs som-hi!


- Judith: Noies quantes potes creieu que té?
- Laura: Les mateixes que l'escarabat?
- Gina: Home jo crec que no perquè és més llarg.
Lucia: Però si ho pensem bé, l'escarabat sorgeix del cuc. Per tant, hauria de tenir les mateixes.
- Judith: Fixeu-vos, en té sis, com l'escarabat.
- Laura: Sí, però són més petites i estan juntes.
- Gina: I la mida de les antenes de l'escarabat.
- Lucia: Podríem buscar quins altres insectes també tenen sis potes!
- Judith: Sí, així podrem establir comparacions amb els nostres, no?
- Laura: Mireu, a tot arreu diu que tots els insectes estan formats per sis potes.
- Gina: I, una pregunta, la papallona que també segueix un cicle vital com el dels cucs de la farina creieu que també tindrà potes?
- Lucia: Mireu, en les diverses fonts explica que tant les erugues com la papallona en si, està composta per sis potes i dues antenes!
- Judith: I la mida també varia, com en el cas dels cucs, entre larva i papallona?
- Laura: Sí, mireu les imatges! Es veu clarament com a l'inici les potetes són més petites i després la seva mida augmenta. En el cas de les antenes, succeeix el mateix.


    


                       Larva d'un papallona            Papallona adulta


- Gina: Què interessant!
- Lucia: Una cosa, creieu que els cucs de terra també tenen sis potes i dues antenes?
- Laura: Doncs no n'estic segura, podríem fer el mateix i cercar-ho, no creieu?
- Gina: Cert, això ens ajudarà a comprendre moltes més coses.
- Lucia: Guaita! Els cucs de terra no tenen potes!
- Laura: I poden arribar a viure fins a deu anys!
- Judith: És curiós, eh? Si us sóc sincera, jo creia que tenia les mateixes potes i el seu cicle era semblant al dels cucs de la farina
- Gina: Jo també ho creia noies...
- Laura: I jo!
- Lucia: Jo també.
- Laura: Doncs ara més que mai ens n'hem adonat que aquest exercici ens ha permès observar, cercar i discutir allò que creiem que és més rellevant de cara al nostre aprenentatge
- Gina: Penso que és una activitat que es podria dur a terme a les aules amb els nostres futurs alumnes, ja que l'aprenentatge per observació és realment significatiu.

divendres, 4 de desembre del 2015

Aprenem més sobre les mosques i el seu cicle vital

Després de la cerca exhaustiva sobre el cicle de la vida dels cucs de la farina i l'interès en conèixer el cicle vital de los mosques ens vam informar sobre aquest  i vam extreure les conclusions següents:


La mosca del vinagre, també anomenada Drosophila Melanogaster, és un organisme que s'utilitza per a experimentar en molts laboratoris i es tracta d'una mosca molt abundant a les nostres llars ja que les seves fonts d'alimentació solen ser el vinagre, la fruita en males condicions,etc.


Com en el cas dels cucs de la farina, el cicle vital de les mosques del vinagre sol ser diferent,depenent de la temperatura. A 17 ºC, el cicle dura aproximadament uns 15 dies i d'altra banda, a una temperatura entre 23 i 25 ºC s’escurça fins a uns 10 dies.

En aquest cas, el temps aproximat de desenvolupament de Drosophila Melanogaster a 23 ºC, seria aquest:





 

Imatge d'una mosca del vinagre



Un cop finalitzada la cerca sobre el cicle de vida de les mosques del vinagre vam extreure les nostres conclusions:
  • Gina: noies, us heu fixat que les mosques també segueixen un cicle de vida similar al dels cucs del vinagre?
  • Laura: cert Gina, es diferencien per estadis com els cucs, i a més a més la temperatura del medi influencia molt en el seu estat!
  • Lucia: és important saber tot això, ja que ara ja podem establir relacions entre els dos éssers vius.
  • Judith: sí Lucía, tot i que el cicle vital de les mosques és més curt a diferència del dels cucs, ara ja sabem que les mosques surten dels ous, passen per una fase larvària fins a formar-se els adults!
  • Laura: tot això és realment interessant noies! Aquest experiment ens està ajudant a adquirir gran coneixement i estic segura que als infants els hi agradaria conèixer tot això en una aula!
  • Gina: totalment d'acord Laura. Com a futures mestres és important conèixer aquests aspectes per a poder mostrar als infants tot allò que sabem!
  • Lucía: no hem deixar d'aprendre realitzant aquest experiment i encara ens queda molt camí a recórrer.
En aquesta foto podem veure com les mosques del vinagre ja han arribat a la fi del seu cicle vital i s'han mort:


dijous, 3 de desembre del 2015

Com de llarg pot ser el cicle de la vida d'un escarabat?

Aquesta entrada fa referència a una conversa que va sorgir arran de la mort d'un dels nostres escarabats. L'experiment sobre l'experiment que havíem fet, és a dir, posar un cuc i un escarabat a un habitacle diferent, havia donat resultats. Positius, negatius, normals?, ara ho veurem. Aquesta mort va portar a un diàleg i a una cerca posterior.

Aquí podem veure una foto de l'escarabat mort:








Després d'observar que el cuc no estava mort i que realment estava en una de les fases de la seva pròpia transformació (metamorfosi) i que un dels escarbats que havíem desplaçat a un altre recipient va morir, vam voler informar-nos més i indagar sobre el cicle de la vida dels cucs.  I tot va començar així:
  • Laura: noies, és important conèixer els diversos estadis de la vida del cuc! Penso que com a futurs mestres és imprescindible saber-ho!
  • Lucía: jo també ho crec, és important tenir aquest coneixement per a poder plasmar-ho als infants!
  • Judith: cert, els infants a l'hora d'observar els insectes no anirien tant perduts, i potser no els hagués passat el mateix que a nosaltres: pensar que el cuc era mort!
  • Gina: doncs sí, però això ens ha servit per adonar-nos que si ens posessim a la pell dels més petits fóra bo saber el cicle de la vida d'aquests éssers vius! Sempre s'aprén dels errors!
  • Laura: totalment d'acord, ara més que mai, tinc molta curiositat en saber el cicle vital dels cucs de la farina. Creieu que existeix una gran diferència entre les fases d'aquest ésser viu?
  • Lucía: jo penso que sí, que cada fase té la seva durada i probablement el medi on habiten hi té molt a veure!
  • Gina: noies va, anem a cercar tot això que dieu que és molt interessant i podem extreure moltes idees!
  • Judith: Som-hi!


Així doncs, després d'establir aquest diàleg ens vam posar a cercar informació per tal de saber-ne més sobre aquests éssers vius i això és el que vam extreure:


El cuc de la farina és una èspecie de coleòpter de la família Tenebrionidae. Segueix un cicle de quatre estadis diferents en la seva vida: OU-LARVA-PUPA I ADULT. Aquest se'l coneix més que res per la seva forma larvària, larves que mesuren al voltant de 2,5 cm i a vegades inclús més. L'escarbat adult, però, mesura uns dos centímetres de llarg.

Aquí us mostrem gràficament quina és la duració, aproximadament, de les diferents fases del cuc de la farina:




1A FASE : INCUBACIÓ
Els ous són realment molt petits i a simple vista no es poden observar


2A FASE: LES LARVES
Aquesta fase és la més llarga i és la que caracteritza a aquests éssers vius. En sorti de l'ou tenen pocs mm de longitud i poden arribar a fer-ne 40 mm. Cal tenir en compte que durant les diverses fases es produeixen canvis en la seva muda.


En la primera d'elles es totalment blanc. En la resta són d'un color ataronjat i grogós acompanyat de ratlles contínues que acompanyen la segmentació.


Abans de passar a la fase de la pupa, la larva es manté immòbil i s'acostuma a situar a la superfície del medi amb el cos lleugerament doblegat o inclús, a vegades, es pot col·locar en forma de J, perpendicularment al medi. Aquests, per tant, són els primers preparatius per a passsar a la fase de pupa.

Abans de passar a aquesta fase, les 24 o 48 hores prèvies aproximadament, la larva es pigmenta amb unes línies longitudinals discontínues (que només es poden percebre amb l'ajut d'una lupa). Aquestes línies es van enfosquint a mesura que s'acosta la transformació de larva a pupa.




En aquesta imatge s'observen les parts d'una larva


3A FASE: LA PUPA
La 3a fase, és la més curta. Com hem dit anteriorment, a l'inici les pupes són de color blanquinós però al final de la fase s'observa una clara pigmentació i ens podem trobar amb canvis en la seva mida.

Generalment, la pupa es manté immòbil en el seu medi i només si la toquem s'observen canvis i petits moviments abdominals.


Un aspecte molt important que s'ha de tenir en compte, és que les larves acades de formar, en la majoria de les ocasions, són devorades per les larves actives i pels adults i es important tenir-ho en compte si es vol fer una bona cria.


De la pupa, en sorgeix un adult de color blanquinós i que necessita 48 hores per a pigmentar-se i pot ser fàcilment atacat per altres adults.

4A FASE: L'ADULT
Quan ja és adult, el Tenebri té el cos allargat i pot arribar a fer 15 mm de longitud. Les antenes i le spotes d'aquest són vermelloses i els èlitres (ales anteriors modificades per enduriment) estan estriats longitudinalment.


Cal dir, també, que són heteròmers, caracteritzats per tenir quatre articulacions als tarsos de les potes posteriors i cinc als tarsos de les potes anteriors i mitjanes.








A la imatge de l'esquerra es pot observar la visió dorsal i ventral de la pupa i en la imatge de la dreta una visió ventral de la primera forma adulta.


També és important la relació que trobem entre els cucs de la farina i les mosques, que també fan aquesta metamorfosi completa:




Les mosques després de la reproducció (mascle-femella), passen a ser ous, després larves, pupes i per acabar, mosques.


Després d'informar-nos sobre el cicle vital dels cucs de la farina i les mosques del vinagre vam poder resoldre totes les nostres inquietuds i el resultat va ser aquest:

  • Judith: noies, ha estat bé cercar tot això! ara ja en sabem més sobre els nostres éssers vius i si ens posem en la pell dels nostres futurs infants, segur que a tots ells els agradaria saber tot això.
  • Lucía: si Judith, penso que em fet una bona feina i que si algun dia els alumnes decideixen realitzar un experiment com aquest és important que coneguin totes aquestes fases
  • Gina: així també ens hem adonat que la mort de l'escarabat ha estat normal i que l'experiment, de canviar l'habitacle, ha donat el seu fruit perquè hem pogut veure les tres fases dels cucs de la farina. 
  • Lucia: també podríem aprofitar aquesta oportunitat per fer entendre i veure als nens que la mort és una fase més, i que amb el temps que tenien els escarabats quan els vàrem anar a buscar i els dies que els hem tingut nosaltres a classe, la seva mort era una cosa natural i asegurada.
  • Laura: tota la raó noies! Escolteu, i per què no fem el mateix amb les mosques? Això ens ajudarà a conèixer més sobre aquestes!
  • Gina: sí! i d'aquesta manera podrem establir relacions entre els dos éssers vius. Què us sembla?
  • Lucía: bona idea! Endavant!

dilluns, 30 de novembre del 2015

Sorpresa, és una pupa!

En reunions anteriors vàrem veure que existien dos tipus de metamorfosi: metamorfosi senzilla o incompleta i la metamorfosi completa. Després de moltes indagacions i cerques vàrem anar a parar aquí: on es veu perfectament que els cucs de la farina fan la metamorfosi completa, ja que tenen les tres fases: larva- pupa- adult.

Fa uns dies vam fer el canvi d'habitacle d'un cuc com està explicat a les altres entrades, es tractava d'agafar un cuc de la farina i posar-lo a dins d'un altre recipient per veure que passava. Volíem fer un experiment a sobre d'un altre perquè els infants poguessin veure si hi havia transformacions, mancances, o si necessitaven aigua, llum, menjar, etc. Un experiment diferent de l'altre habitacle, ja que en allà, estan tots junts amb aigua i aliments.
Bé, doncs, després d'aquest canvi i en tornar un dia de pràctiques, vam veure el cuc parat i d'un color més claret. De seguida vam pensar que estava mort, però el vam deixar allà per més endavant poder examinar-lo més atentament. Sorpresa de nosaltres que, aquest cuc, no estava mort!! És la transformació que fan els cucs de la farina quan realitzen la metamorfosi, és a dir, el cuc de la farina quan canvia de muda o de pell, canvia també el color. Va passar de cuc- pupa i ara ja tenim la metamorfosi en el seu estat mig. Ara només queda esperar veure si es converteix en escarabat.





Ens va interessar molt això de la metamorfosi i que un cuc s'hagués convertit en pupa, aleshores vam voler informar-nos una mica més sobre la metamorfosi....
  • Lucia: noies, ja que hem tingut la gran sort que el cuc s'ha convertit en una pupa, per què no busquem més informació sobre la metamorfosi i els altres animals?
  • Laura: la idea és perfecte, com a mestres hem vist que la metamorfosi és un punt important a parlar a classe i un coneixement que han de saber... però amb això tenim l'oportunitat de no fer-ho tan teòric i fer-ho més pràctic!!
  • Judith: doncs si, perquè a mi com a nen m'agradaria examinar la pupa i veure a quins animals els hi passa això també.
  • Gina: a partir d'aquí, més endavant i com a mestres podríem fer un experiment d'un altre ésser viu que fes el mateix, no?
  • Lucia: perfecte, anem a buscar....
Buscant una mica més sobre la transformació que ha patit el nostre cuc (larva), hem volgut indagar quins altres insectes també realitzen aquest procés.
Per exemple, en aquesta foto podem veure els dos tipus de metamorfosi, la completa i la incompleta:




Queda clarament reflectit com el grill surt de l'ou en la seva forma natural i de mica en mica va augmentant la seva grandària, però sempre és de la mateixa manera. En canvi, el cuc de seda passa per les tres fases (larva- pupa- adult), podem veure a la perfecció com de l'ou surt la larva, que de mica en mica va sofrint una evolució, després la pupa i per acabar, la papallona. Aquest últim el podríem relacionar amb la metamorfosi completa i els cucs de la farina.

A més a més de voler deixar clar amb una fotografia els dos tipus, també vàrem voler relacionar els cucs de la farina amb altres insectes i, així, trobar-hi relació:






Tant les aranyes, com les abelles, els escorpins, els mosquits i les marietes són insectes i realitzen la metamorfosi completa. Nosaltres hem escollits aquests, però existeixen molts altres que podem realitzar-la.

Pd: volem incidir que a una entrada anterior vàrem parlar i relacionar la metamorfosi dels cucs amb les mosques.

dimecres, 18 de novembre del 2015

D'on sorgeixen les mosques del vinagre?

  • Lucia: Doncs, vinga, continuem…
  • Gina: D’on creieu que deuen sortir?
  • Judith: Us enrecordeu quan vam parlar de les seves característiques? Vam trovar que les mosques del vinagre es reprodueixen per mitjà de la posada d’ous.
  • Laura: És veritat! Ja me’n recorodo! Per tant, tampoc sorgeixen del vinagre tal com podriem haver pensat igual que amb els cucs de la farina, ni per generació espontània…
  • Judith: Clar. I si posen ous, això voldrà dir que les femelles posen ous i cal els mascles per a que posin espermatozoides dins i es formi una mosca.
  • Gina: Cert. Però deu ser així l’acte de reproducció?
  • Lucia: Podríem buscar-ho per tal d’assegurar-nos.


Com és l’acte de reproducció de les mosques del vinagre?
Les mosques del vinagre s'aparien en llocs on hi ha una abundant fruita en fermentació, després d'un petit ritual de reproducció basat en un curiós ball de cos i ales.


El mascle, en primer lloc, fa vibrar les seves ales el que produeix un brunzit, després llepa els genitals de la femella. Durant tot el ritual de reproducció, el mascle persegueix incansablement a la femella que fuig d'ell en general. La còpula s'efectua quan la femella cessa de fugir del mascle.


El mascle de la mosca del vinagre, durant la còpula, allibera un únic espermatozoide de grandària geganta. La mosca del vinagre efectua diverses posades durant cada dia d'una 20 ous, fins a arribar a posar uns quants centenars d'ells de talla extremadament petita, amb prou feines superen el mig mil·límetre de diàmetre.
  • Judith: Vaja, doncs és molt semblant al nostre també (tot i diferenciar-se en posar ous), i al dels cucs de la farina.
  • Gina: Tens raó. És curiós!
  • Lucia: Com pot ser que hi hagi tantes semblances en dos animals tant diferents? I que, fins i tot, s’assemblin en alguns aspectes a nosaltres…
  • Laura: Potser hauriem  de veure més detingudament les semblances que tenen els nostres animals. Seria una pràctica interessant de poder fer amb alumnes en un aula!
  • Judith: Doncs sí, Laura, tens raó.

Som-hi!