Sorpresa, és una pupa!

En reunions anteriors vàrem veure que existien dos tipus de metamorfosi: metamorfosi senzilla o incompleta i la metamorfosi completa. Després de moltes indagacions i cerques vàrem anar a parar aquí: on es veu perfectament que els cucs de la farina fan la metamorfosi completa, ja que tenen les tres fases: larva- pupa- adult.

Fa uns dies vam fer el canvi d'habitacle d'un cuc com està explicat a les altres entrades, es tractava d'agafar un cuc de la farina i posar-lo a dins d'un altre recipient per veure que passava. Volíem fer un experiment a sobre d'un altre perquè els infants poguessin veure si hi havia transformacions, mancances, o si necessitaven aigua, llum, menjar, etc. Un experiment diferent de l'altre habitacle, ja que en allà, estan tots junts amb aigua i aliments.

Bé, doncs, després d'aquest canvi i en tornar un dia de pràctiques, vam veure el cuc parat i d'un color més claret. De seguida vam pensar que estava mort, però el vam deixar allà per més endavant poder examinar-lo més atentament. Sorpresa de nosaltres que, aquest cuc, no estava mort!! És la transformació que fan els cucs de la farina quan realitzen la metamorfosi, és a dir, el cuc de la farina quan canvia de muda o de pell, canvia també el color. Va passar de cuc- pupa i ara ja tenim la metamorfosi en el seu estat mig. Ara només queda esperar veure si es converteix en escarabat.

Ens va interessar molt això de la metamorfosi i que un cuc s'hagués convertit en pupa, aleshores vam voler informar-nos una mica més sobre la metamorfosi....

• Lucia: noies, ja que hem tingut la gran sort que el cuc s'ha convertit en una pupa, per què no busquem més informació sobre la metamorfosi i els altres animals?
• Laura: la idea és perfecte, com a mestres hem vist que la metamorfosi és un punt important a parlar a classe i un coneixement que han de saber... però amb això tenim l'oportunitat de no fer-ho tan teòric i fer-ho més pràctic!!
• Judith: doncs si, perquè a mi com a nen m'agradaria examinar la pupa i veure a quins animals els hi passa això també.
• Gina: a partir d'aquí, més endavant i com a mestres podríem fer un experiment d'un altre ésser viu que fes el mateix, no?
• Lucia: perfecte, anem a buscar....

Buscant una mica més sobre la transformació que ha patit el nostre cuc (larva), hem volgut indagar quins altres insectes també realitzen aquest procés.
Per exemple, en aquesta foto podem veure els dos tipus de metamorfosi, la completa i la incompleta:

Queda clarament reflectit com el grill surt de l'ou en la seva forma natural i de mica en mica va augmentant la seva grandària, però sempre és de la mateixa manera. En canvi, el cuc de seda passa per les tres fases (larva- pupa- adult), podem veure a la perfecció com de l'ou surt la larva, que de mica en mica va sofrint una evolució, després la pupa i per acabar, la papallona. Aquest últim el podríem relacionar amb la metamorfosi completa i els cucs de la farina.

A més a més de voler deixar clar amb una fotografia els dos tipus, també vàrem voler relacionar els cucs de la farina amb altres insectes i, així, trobar-hi relació:

Tant les aranyes, com les abelles, els escorpins, els mosquits i les marietes són insectes i realitzen la metamorfosi completa. Nosaltres hem escollits aquests, però existeixen molts altres que podem realitzar-la.

Pd: volem incidir que a una entrada anterior vàrem parlar i relacionar la metamorfosi dels cucs amb les mosques.

D'on sorgeixen les mosques del vinagre?

• Lucia: Doncs, vinga, continuem…
• Gina: D’on creieu que deuen sortir?
• Judith: Us enrecordeu quan vam parlar de les seves característiques? Vam trovar que les mosques del vinagre es reprodueixen per mitjà de la posada d’ous.
• Laura: És veritat! Ja me’n recorodo! Per tant, tampoc sorgeixen del vinagre tal com podriem haver pensat igual que amb els cucs de la farina, ni per generació espontània…
• Judith: Clar. I si posen ous, això voldrà dir que les femelles posen ous i cal els mascles per a que posin espermatozoides dins i es formi una mosca.
• Gina: Cert. Però deu ser així l’acte de reproducció?
• Lucia: Podríem buscar-ho per tal d’assegurar-nos.

Com és l’acte de reproducció de les mosques del vinagre?

Les mosques del vinagre s'aparien en llocs on hi ha una abundant fruita en fermentació, després d'un petit ritual de reproducció basat en un curiós ball de cos i ales.

El mascle, en primer lloc, fa vibrar les seves ales el que produeix un brunzit, després llepa els genitals de la femella. Durant tot el ritual de reproducció, el mascle persegueix incansablement a la femella que fuig d'ell en general. La còpula s'efectua quan la femella cessa de fugir del mascle.

El mascle de la mosca del vinagre, durant la còpula, allibera un únic espermatozoide de grandària geganta. La mosca del vinagre efectua diverses posades durant cada dia d'una 20 ous, fins a arribar a posar uns quants centenars d'ells de talla extremadament petita, amb prou feines superen el mig mil·límetre de diàmetre.

• Judith: Vaja, doncs és molt semblant al nostre també (tot i diferenciar-se en posar ous), i al dels cucs de la farina.
• Gina: Tens raó. És curiós!
• Lucia: Com pot ser que hi hagi tantes semblances en dos animals tant diferents? I que, fins i tot, s’assemblin en alguns aspectes a nosaltres…
• Laura: Potser hauriem  de veure més detingudament les semblances que tenen els nostres animals. Seria una pràctica interessant de poder fer amb alumnes en un aula!
• Judith: Doncs sí, Laura, tens raó.

Som-hi!

D'on sorgeixen els cucs de la farina?

Després de l'entrada de "els éssers vius" vam descobrir que els cucs de la farina tenen una reproducció sexual, per tant, hi participen dos éssers vius del mateix sexe. Ens vam començar a preguntar una gran qüestió que ja donàvem per evident. Però realment, no anàvem tan ben encaminades com pensàvem. Tot va començar així:

• Judit: a veure, és evident que els cucs provenen de la farina.
• Lucia: però d'on hem tret aquesta informació? Ho hem donat per fet i realment no ho hem buscat a cap font d'informació.
• Gina: ostres tens raó...
• Laura: si, si... i segur que als nens i nenes de l'aula els hi passaria el mateix i es pensarien que sorgeixen de la farina.
• Gina: ja que podria ser que els nens es pensessin que els insectes sorgeixen d'on els troben. Em sembla que aquest terme es diu generació espontània, però no n'acabo d'estar del tot segura, busquem-ho.
• Lucia: perfecte, jo crec que ells si veuen un insecte a la matèria orgànica poden pensar que sorgeix d'allà, però no... hem d'explicar d'on provenen i la seva reproducció.
• Gina: doncs som-hi! Primer intentem anar una mica més enllà de la reproducció explicant què és la generació espontània i després, amb més treball i dedicació anem contestant les altres preguntes.

Què és la generació espontanea?

És una teoría molt antiga que es basa que la vida sorgeix de manera espontania a partir de la matèria inerta. Però amb el pas dels anys i de moltes investigacions, es va comprovar que aquesta no era certa.

Cal dir que actualment moltes persones encara creuen en l'existència d'aquesta, però sempre hem de fer veure als alumnes que tot ésser viu té un cicle reproductiu que no es basa en la creació de la vida a partir de matèria inerta.

Com funciona l'acte de reproducció?

Els mascles comencen a perseguir a les femelles fins que elles es paren. Llavors ells detecten que ella està predisposada a reproduir-se i llavors duen a terme l'acte sexual on el mascle ejacula el semen als ovaris de la femella.

Quan tarda una femella a pondre els ous?

Uns quants dies després de l'acte sexual la femella ja posa els ous.

Quants ous acostuma a pondre la femella?

Acostuma a posar entre 70 i 170 ous que acostumaran a fer eclosió abans de deu dies.

• Gina: bé i avui hem respòs preguntes interessants eh!
• Lucia: sí, i a més hem pogut veure que la seva reproducció es semblant a la dels éssers humans.
• Judit: és curiós com ens podem assemblar en alguns aspectes als insectes.
• Laura: és curiós que ens reproduïm igual! Després ja és diferent... però l'acte sexual és el mateix.
• Lucia: i quants d'ous que posen les femelles!
• Gina: si, que curiós. En posen moltíssims!!
• Judit: ara potser tocaria saber d'on sorgeixen les mosques del vinagre oi?
• Lucia: fem una altra entrada que es tituli: "D'on sorgeixen les mosques del vinagre?". Vinga que ja tenim el títol!
• Laura: ostres si, doncs som-hi, anem per feina!

Se'ns a mort un cuc

Per a seguir indagant respecte els nostres éssers vius, i després de plantejar-nos preguntes com ara: i si col·loquem un cuc en un altre recipient amb llum com reaccionarà? seguirà viu? podrà aguantar durant una setmana sense aigua i únicament farina? com repercutirà en el seu estat? seguirà igual que els dies anteriors?, vam decidir col·locar un dels molts cucs de la farina que obtenim en un altre recipient. Això si, envoltat de farina però sense menjar ni aigua, ja que no hi cavia en el recepient.  

El plantejament d’aquestes preguntes i per tant el diàleg que es va crear entre els diferents membres del grup, ens va portar a realitzar aquest petit experiment que una setmana després en vam analitzar les causes i les conseqüències. Així, doncs, passats set dies del canvi d’habitacle vam analitzar tot allò que havia succeït i vam aprofundir en una cerca per tal d’ analitzar els canvis de l’ésser viu en qüestió i veure com havien influït i/o afectat en aquest.

Només obrir el nou habitacle del qual disposava el cuc de la farina ens vam adonar que aquest no era viu i això ja ens va donar moltes pistes respecte el que havia passat durant la setmana. Seguint en la nostra cerca, hem pogut comprovar com els cucs de la farina, tot i que molts es troben en llibertat entre pedres i troncs o inclús en magatzems de gra els és necessari disposar de poca llum ja que aquests s’amaguen i conviuen entre la foscor. a més a més, com la majoria d’éssers vius, han de mantenir-se en un espai humit i per tant els és necessari davant d’aquesta observació diposar, en aquest cas, de tubs d’assaig plens d’aigua i tapats amb cotó per tal de trobar-se en un medi humit.

Davant d’aquesta nova experiència van arribar les grans reflexions i aportacions de cadascuna de nosaltres i és que aquest canvi  generat a l’ésser viu ens va ajudar a resoldre molts dubtes. actualment som conscients que un canvi d’habitacle amb les consequències anteriors no afavorirà en el cicle vital i per tant s’han de complir els requisits necessaris per a que es produeixin aquestes quatre fases presents en la vida dels cucs de la farina.

Tot i l’obtenció de resultats negatius respecte la vida de l’insecte hem de dir que casos com aquests ens permeten avançar davant d’aquesta investigació i seguir plantejant-nos més preguntes que ens ajudaran en la nostra descoberta.

A partir d'aquí varem decidir deixar l'insecte mort al nou habitacle per examinar-lo amb la lupa binocular i, així, poder observar-lo més a fons. Com hem vist a entrades anteriors, els insectes tenen cap, tronc i torax, en ells trobem ulls, antenes i sis potes. L'objectiu era examinar amb la lupa binocular que hi trobem a l'escarabat.

Ha aparegut una altra floridura!

"Ha aparegut una floridura!" Quina sorpresa la nostra quan vam veure després de la primera setmana de tenir els cucs de la farina que el cotó fluix que hi havia, per tal que els animals poguessin beure aigua, l'hi havia sortit una floridura. Entre totes vam dir que era millor llençar la floridura i canviar-ho per un nou cotó fluix.

Unes setmanes més tard, en mig del període de pràctiques vam decidir anar a veure com estaven els nostres cucs i les nostres mosques, concretament el dia dotze de novembre, ens vam adonar que la floridura havia tornat a aparèixer. Aquí en teniu una imatge:

Llavors, vam dir  "Que bé, ens ha tornat a sorgir la floridura!" Arran d'això la Lucia va dir "Ara tenim l'oportunitat de poder investigar què és el que passa quan apareix una floridura." . És per aquest motiu que ens vam començar a preguntar "D'on ve la floridura?" i vam anar més enllà "Què és una floridura? És un ésser viu?". Després de dialogar i reflexionar vam arribar a la conclusió que era un ésser viu, concretament, un fong que es desenvolupava gràcies a la humitat i l'alta temperatura que apareixia al nostre habitacle després d'estar algunes hores al sol i dins d'un recipient fosc.

En veure que podíem dur a terme una investigació d'aquest fong vam decidir separar-lo del tub d'assaig i posar-lo en un recipient a veure què passava. Per tant, el vam separar i el vam posar en el següent recipient:

Després de cinc dies, concretament el dia 17 de novembre vam tornar al laboratori i vam veure que la floridura havia perdut la vida i la Gina va dir "Per què s'ha mort la floridura?" va ser llavors quan vam investigar i vam llegir que a fi que la floridura continués desenvolupant-se, havíem de fer un seguiment tenint en compte la matèria, la temperatura, l'aigua, etc.

Per concloure cal dir que la Judit va dir "Allò que feia una setmana tenia vida que era verd, blanc i marró, amb un tacte suau i enganxifós, havia canviat i ja no era el mateix, estava mort." A continuació una imatge de la floridura morta:

Fins a la propera!

Experiment sobre experiment

Després d’unes setmanes observant els nostres cucs i escarabats varem quedar les quatre, al laboratori per poder continuar parlant d’ells i seguir observant una mica més. Començava el període de pràctiques i volíem aprofitar aquells dies al màxim possible.

Aquí teniu una foto de l'habitacle just vam arribar:

A partir d’aquí varem entrar a dins d’un debat que va portar a milers de preguntes sense resposta. Al veure que les cerques no quedaven massa clares la Lucia va fer una proposta.

Lucia: noies centrem-nos, tots els cucs i les cuques estan junts al mateix habitacle, així serà impossible veure o diferenciar quin cuc o quin escarabat a canviat. I  si els separem?, per què no posem un cuc a un altre recipient i un escarabat a un d'altre diferents?. Així podrem veure amb exactitud de quin cuc es tracte i de quina manera va canviant.

Seguidament vàrem quedar en què el divendres 06 de novembre, abans de marxar de pràctiques, quedaríem amb tot el materials necessari per poder portar a terme l’experiment. Doncs, aquell divendres vàrem portar més farina, una mica més de pa i dos recipients més, un per posar el cuca i l’altre per l’escarabat. Ens vàrem disposar a fer el canvi i el resultat va ser aquest:

Ara només queda esperar per veure els canvis que es produeixen.

Abans de marxar vàrem voler parlar una estona més i deixar-ho tot enllestit. Revisant les entrades del bloc i buscant una mica més d’informació, la Gina va dir:

- Gina: escolteu, només mengen pa o poden menjar altres coses?.

A partir d’aquí i per finalitzar, vàrem buscar informació sobre “com alimentar els cucs de farina”. Les respostes a les diferents webs i blogs vàren ser les mateixes, els cucs poden menjar fruites, verdures i pa. El més important és que la seva dieta sigui equilibra i variada, per exemple, posar més pells de fruites (plàtan, mandarina, taronja, etc.) que trossos de pa. Gràcies aquesta nova informació el proper dia que anem a veure els cucs els hi portarem fruita per menjar i, així, veure què passa.

Aquí es pot veure com, després de la cerca d'informació, vàrem portar pa i peces de fruita als nostres cucs: