Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coneixentelnostremedi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coneixentelnostremedi. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de desembre del 2015

Conclusió

Ara que arribem al final del nostre procés, hem volgut aturar-nos a pensar sobre tot allò que hem anat fent.


La creació d'aquest bloc, tasca encomanada des de l'assignatura de Didàctica de les Ciències Experimentals, consistia en l'observació d'uns éssers vius, en el nostre cas: els cucs de la farina i les mosques del vinagre. L'exercici partia d'una fita proposada per la mestra tenint en compte els interessos i les curiositats dels alumnes.


En primer lloc, pel que fa a les mosques del vinagre hem de dir que vàrem cometre un gran error, ja que no els hi vam dedicar el temps que requerien. Els cucs van centrar tota la nostra atenció donat que les mosques a simple vista, semblaven no experimentar cap evolució visible ni fer cap canvi. A una de les entrevistes amb la professora, ens vam adonar que podríem haver extret més informació i coneixements significatius d’aquesta observació, ja que les mosques havien passat per les diferents fases del seu cicle vital. Quan ens vàrem voler adonar ja era tard perquè tenen un cicle de vida curt i aquest ja havia arribat al seu final.


En segon lloc, pel que fa als cucs de la farina, hem cregut que fóra bo valorar el procés realitzat. A l'inici d'aquest, nosaltres vam fer un enfocament basat en l'observació deixant de banda el diàleg i els possibles interessos dels infants. És a dir, la tasca que dúiem a terme era que a partir d'una pregunta en concret cercàvem la informació corresponent, que moltes vegades no donava peu a què sorgissin noves inquietuds i, per tant no es creaven noves situacions de diàleg. Cal dir, que també ens vam centrar de manera exhaustiva en la cura dels nostres éssers vius deixant de banda allò que realment era rellevant.  


Després de tenir vàries trobades amb la mestra i moments de reflexió amb els membres del grup, vam creure que el nostre bloc necessitava un gir i un enfocament des d'una altra mirada. A partir d'això, vam entendre que un dels objectius principals era saber posar-nos tant en el paper del mestre com en el de l'alumne, ja que aquesta pràctica es podria dur a terme a la vida real, creant així una bona oportunitat d'aprenentatge com a futures mestres. Així doncs, el canvi es va iniciar establint un diàleg més profund i productiu entre nosaltres, fet que va donar més oportunitats de tenir temps per reflexionar i relacionar conceptes.


Tot i haver fet un pas positiu en el nostre procés d'investigació, vam pensar que encara podíem treure més profit al nostre bloc i aprofundir una mica més. Per una banda, a la següent entrevista amb la mestra, se'ns va fer saber que des del punt de vista de lector encara seguíem, en certs aspectes, la metodologia portada a terme a l'inici: pregunta - resposta. Per l'altra, com es pot veure a les primeres entrades on es parla dels éssers vius i dels insectes, la nostra metodologia d'escola tradicional es veia reflectida, ja que trobàvem molta teoria i poca experiència. Aquests són aspectes que hauríem d'anar millorant i treballant al llarg de la resta del procés.


Tenint en compte aquest aspecte a millorar, es va realitzar una pràctica amb una lupa binocular. Aquesta entrada es va pensar amb la finalitat de rectificar i enforcar de manera diferent les entrades esmentades anteriorment. L'exercici de la lupa binocular es basava en l'observació d'un escarabat mort i un cuc de la farina, a partir d'aquí vàrem resoldre molts dels nostres dubtes tot ajudant-nos de les entrades teòriques anteriors. I d’aquesta manera trobar una metodologia que donés resposta al nostre objectiu principal, que els nens es responguin mitjançant l’observació i l’experimentació i no sigui el mestre qui doni la teoria abans de realitzar la descoberta.


Abans d’acabar ens agradaria destacar l’aparició de fongs al nostre habitatge. Aquesta floridura va sorgir a partir de la humitat produïda pel cotó fluix i l’aigua de la proveta, com bé vam explicar a l’entrada corresponent el primer cop que es va donar aquesta oportunitat d’observació es va malgastar, ja que ho vam llençar sense abans observar-ho. Per tal de posar-hi solució, ja que ens vàrem adonar tard de l’error, vam voler esperar que tornés aparèixer un altre fong per, així, examinar-lo i extreure nous conceptes i coneixements de l’experiència.


Gràcies a tot aquest procés realitzat durant aquests mesos, i amb l’ajuda de la professora que ens ha anat guiant, hem pogut fer una pràctica de la qual, sota el nostre parer, hem tret molt profit. Pensem que els errors que hem comès en el camí de la nostra descoberta ens han estat una oportunitat per aprendre a equivocar-nos i a trobar les solucions necessàries. Per tant, creiem que hem après dels errors i hem sabut aconseguir de la pèrdua d’una oportunitat, una de nova. En definitiva, l’experiència ha estat força positiva, ja que com a mestres hem d’aprofitar els diferents esdeveniments que se’ns presenten i per això, hem arribat a la conclusió de què un error pot arribar a ser un punt de partida molt enriquidor per crear noves experiències.

dilluns, 14 de desembre del 2015

Aprenem dels errors

-Laura: Noies, em sembla que hem perdut una gran oportunitat. Les mosques del vinagre se’ns han mort.

-Judith: Tens raó. Amb tota la cerca que hem fet hagués estat interessant poder veure tot el procés del cicle vital. Hauriem d’haver-les observat més…

-Lucia: Potser les hem deixat massa de banda ja que ens van dir que no necessitàven una cura específica, és a dir, no calia alimentar-les ni res ja que ens les van donar amb el seu habitacle i el seu aliment dins.

-Gina: Tot i això… creieu que ha estat per què no les hem cuidat com debiem o potser és que ha arribat el final del seu cicle vital que vam veure l’altre dia?

-Judith: Interessant… Jo crec que és més que ha arribat el final del seu cicle vital ja que com vam veure es prolonga durant 10-15 dies només.

-Laura: Doncs, ja tenim una altra resposta! Donat que el cicle vital té una durada tan curta, no hem pogut observar les diferents fases que vam dir, és a dir, la posada d’ous, la fase larvaria i el pas a pupa i, finalment, a mosca.

-Judith: Bé, ara ja no hi podem fer res. Per a la propera vegada hauríem de tenir en compte aquestes coses i informar-nos millor des d’un inici. Tot i això, jo crec que ens ha passat una cosa de la qual podem aprendre per millorar per a futures vegades, com per exemple posar aquest experiment en pràctica a les aules.

-Gina: Tens tota la raó Judith. Sembla que de la pèrdua d’una oportunitat, n’hem tret una de nova: aprendre dels nostres errors.

dijous, 10 de desembre del 2015

Observem amb la lupa binocular

Després de fer varies entrades vam decidir realitzar una anàlisi exhaustiu dels nostres cucs per tal de comprendre millor la seva estructura.


Així que ens vam posar per feina i l'observació es va iniciar fent la pregunta: podem veure-ho bé?



- Lucia: Sí, que fort!

- Laura: Millor que estigui mort, perquè així el podem observar millor.
- Judith: Clar noies és que tenen un cicle de vida d'entre 28-30 dies.
- Lucia: És que els cucs de la farina, com els humans; és nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.
- Gina: Si que tens raó Lucia.
- Judith: Que bé... ara sí que podrem respondre a molts dels nostres dubtes i inquietuds!
- Laura: Podríem ara mirar la seva corporalitat. Què us sembla?
- Gina: Sí, mireu com vam trobar a la teoria tenen sis potes. Però amb la lupa binocular podem veure que estan col·locades a diferents llocs.
- Judith: N'hi ha quatre de molt juntes al cantó del cap i dues més separades.

- Lucia: Fixeu-vos, té dues antenes!
- Laura: Ostres! Això no ho havíem descobert fins ara!!
- Gina: Doncs hem encertat, gràcies a la lupa binocular hem pogut observar coses que no hem trobat buscant informació a la xarxa.
- Judith: Noies, si girem l'escarabat i el posem en la seva posició de caminar ens adonem que la seva superfície no és llisa, té com petites línies simètriques!
- Gina: Noies, després de veure tot això, què us sembla si agafem el cuc i observem les semblances i diferències?
- Lucia: Jo crec que seria interessant, perquè mirant la morfologia del procés d'aquests insectes ens podem adonar de coses rellevants que només ens n'adonem quan fem ús de l'aprenentatge per descobriment.


                                                Doncs som-hi!


- Judith: Noies quantes potes creieu que té?
- Laura: Les mateixes que l'escarabat?
- Gina: Home jo crec que no perquè és més llarg.
Lucia: Però si ho pensem bé, l'escarabat sorgeix del cuc. Per tant, hauria de tenir les mateixes.
- Judith: Fixeu-vos, en té sis, com l'escarabat.
- Laura: Sí, però són més petites i estan juntes.
- Gina: I la mida de les antenes de l'escarabat.
- Lucia: Podríem buscar quins altres insectes també tenen sis potes!
- Judith: Sí, així podrem establir comparacions amb els nostres, no?
- Laura: Mireu, a tot arreu diu que tots els insectes estan formats per sis potes.
- Gina: I, una pregunta, la papallona que també segueix un cicle vital com el dels cucs de la farina creieu que també tindrà potes?
- Lucia: Mireu, en les diverses fonts explica que tant les erugues com la papallona en si, està composta per sis potes i dues antenes!
- Judith: I la mida també varia, com en el cas dels cucs, entre larva i papallona?
- Laura: Sí, mireu les imatges! Es veu clarament com a l'inici les potetes són més petites i després la seva mida augmenta. En el cas de les antenes, succeeix el mateix.


    


                       Larva d'un papallona            Papallona adulta


- Gina: Què interessant!
- Lucia: Una cosa, creieu que els cucs de terra també tenen sis potes i dues antenes?
- Laura: Doncs no n'estic segura, podríem fer el mateix i cercar-ho, no creieu?
- Gina: Cert, això ens ajudarà a comprendre moltes més coses.
- Lucia: Guaita! Els cucs de terra no tenen potes!
- Laura: I poden arribar a viure fins a deu anys!
- Judith: És curiós, eh? Si us sóc sincera, jo creia que tenia les mateixes potes i el seu cicle era semblant al dels cucs de la farina
- Gina: Jo també ho creia noies...
- Laura: I jo!
- Lucia: Jo també.
- Laura: Doncs ara més que mai ens n'hem adonat que aquest exercici ens ha permès observar, cercar i discutir allò que creiem que és més rellevant de cara al nostre aprenentatge
- Gina: Penso que és una activitat que es podria dur a terme a les aules amb els nostres futurs alumnes, ja que l'aprenentatge per observació és realment significatiu.

divendres, 4 de desembre del 2015

Aprenem més sobre les mosques i el seu cicle vital

Després de la cerca exhaustiva sobre el cicle de la vida dels cucs de la farina i l'interès en conèixer el cicle vital de los mosques ens vam informar sobre aquest  i vam extreure les conclusions següents:


La mosca del vinagre, també anomenada Drosophila Melanogaster, és un organisme que s'utilitza per a experimentar en molts laboratoris i es tracta d'una mosca molt abundant a les nostres llars ja que les seves fonts d'alimentació solen ser el vinagre, la fruita en males condicions,etc.


Com en el cas dels cucs de la farina, el cicle vital de les mosques del vinagre sol ser diferent,depenent de la temperatura. A 17 ºC, el cicle dura aproximadament uns 15 dies i d'altra banda, a una temperatura entre 23 i 25 ºC s’escurça fins a uns 10 dies.

En aquest cas, el temps aproximat de desenvolupament de Drosophila Melanogaster a 23 ºC, seria aquest:





 

Imatge d'una mosca del vinagre



Un cop finalitzada la cerca sobre el cicle de vida de les mosques del vinagre vam extreure les nostres conclusions:
  • Gina: noies, us heu fixat que les mosques també segueixen un cicle de vida similar al dels cucs del vinagre?
  • Laura: cert Gina, es diferencien per estadis com els cucs, i a més a més la temperatura del medi influencia molt en el seu estat!
  • Lucia: és important saber tot això, ja que ara ja podem establir relacions entre els dos éssers vius.
  • Judith: sí Lucía, tot i que el cicle vital de les mosques és més curt a diferència del dels cucs, ara ja sabem que les mosques surten dels ous, passen per una fase larvària fins a formar-se els adults!
  • Laura: tot això és realment interessant noies! Aquest experiment ens està ajudant a adquirir gran coneixement i estic segura que als infants els hi agradaria conèixer tot això en una aula!
  • Gina: totalment d'acord Laura. Com a futures mestres és important conèixer aquests aspectes per a poder mostrar als infants tot allò que sabem!
  • Lucía: no hem deixar d'aprendre realitzant aquest experiment i encara ens queda molt camí a recórrer.
En aquesta foto podem veure com les mosques del vinagre ja han arribat a la fi del seu cicle vital i s'han mort:


dimecres, 18 de novembre del 2015

D'on sorgeixen els cucs de la farina?

Després de l'entrada de "els éssers vius" vam descobrir que els cucs de la farina tenen una reproducció sexual, per tant, hi participen dos éssers vius del mateix sexe. Ens vam començar a preguntar una gran qüestió que ja donàvem per evident. Però realment, no anàvem tan ben encaminades com pensàvem. Tot va començar així:
  • Judit: a veure, és evident que els cucs provenen de la farina.
  • Lucia: però d'on hem tret aquesta informació? Ho hem donat per fet i realment no ho hem buscat a cap font d'informació.
  • Gina: ostres tens raó...
  • Laura: si, si... i segur que als nens i nenes de l'aula els hi passaria el mateix i es pensarien que sorgeixen de la farina.
  • Gina: ja que podria ser que els nens es pensessin que els insectes sorgeixen d'on els troben. Em sembla que aquest terme es diu generació espontània, però no n'acabo d'estar del tot segura, busquem-ho.
  • Lucia: perfecte, jo crec que ells si veuen un insecte a la matèria orgànica poden pensar que sorgeix d'allà, però no... hem d'explicar d'on provenen i la seva reproducció.
  • Gina: doncs som-hi! Primer intentem anar una mica més enllà de la reproducció explicant què és la generació espontània i després, amb més treball i dedicació anem contestant les altres preguntes.


Què és la generació espontanea?
És una teoría molt antiga que es basa que la vida sorgeix de manera espontania a partir de la matèria inerta. Però amb el pas dels anys i de moltes investigacions, es va comprovar que aquesta no era certa.
Cal dir que actualment moltes persones encara creuen en l'existència d'aquesta, però sempre hem de fer veure als alumnes que tot ésser viu té un cicle reproductiu que no es basa en la creació de la vida a partir de matèria inerta.


Com funciona l'acte de reproducció?
Els mascles comencen a perseguir a les femelles fins que elles es paren. Llavors ells detecten que ella està predisposada a reproduir-se i llavors duen a terme l'acte sexual on el mascle ejacula el semen als ovaris de la femella.


Quan tarda una femella a pondre els ous?
Uns quants dies després de l'acte sexual la femella ja posa els ous.


Quants ous acostuma a pondre la femella?
Acostuma a posar entre 70 i 170 ous que acostumaran a fer eclosió abans de deu dies.
  • Gina: bé i avui hem respòs preguntes interessants eh!
  • Lucia: sí, i a més hem pogut veure que la seva reproducció es semblant a la dels éssers humans.
  • Judit: és curiós com ens podem assemblar en alguns aspectes als insectes.
  • Laura: és curiós que ens reproduïm igual! Després ja és diferent... però l'acte sexual és el mateix.
  • Lucia: i quants d'ous que posen les femelles!
  • Gina: si, que curiós. En posen moltíssims!!
  • Judit: ara potser tocaria saber d'on sorgeixen les mosques del vinagre oi?
  • Lucia: fem una altra entrada que es tituli: "D'on sorgeixen les mosques del vinagre?". Vinga que ja tenim el títol!
  • Laura: ostres si, doncs som-hi, anem per feina!

dimarts, 17 de novembre del 2015

Se'ns a mort un cuc

Per a seguir indagant respecte els nostres éssers vius, i després de plantejar-nos preguntes com ara: i si col·loquem un cuc en un altre recipient amb llum com reaccionarà? seguirà viu? podrà aguantar durant una setmana sense aigua i únicament farina? com repercutirà en el seu estat? seguirà igual que els dies anteriors?, vam decidir col·locar un dels molts cucs de la farina que obtenim en un altre recipient. Això si, envoltat de farina però sense menjar ni aigua, ja que no hi cavia en el recepient.  

El plantejament d’aquestes preguntes i per tant el diàleg que es va crear entre els diferents membres del grup, ens va portar a realitzar aquest petit experiment que una setmana després en vam analitzar les causes i les conseqüències. Així, doncs, passats set dies del canvi d’habitacle vam analitzar tot allò que havia succeït i vam aprofundir en una cerca per tal d’ analitzar els canvis de l’ésser viu en qüestió i veure com havien influït i/o afectat en aquest.

Només obrir el nou habitacle del qual disposava el cuc de la farina ens vam adonar que aquest no era viu i això ja ens va donar moltes pistes respecte el que havia passat durant la setmana. Seguint en la nostra cerca, hem pogut comprovar com els cucs de la farina, tot i que molts es troben en llibertat entre pedres i troncs o inclús en magatzems de gra els és necessari disposar de poca llum ja que aquests s’amaguen i conviuen entre la foscor. a més a més, com la majoria d’éssers vius, han de mantenir-se en un espai humit i per tant els és necessari davant d’aquesta observació diposar, en aquest cas, de tubs d’assaig plens d’aigua i tapats amb cotó per tal de trobar-se en un medi humit.

Davant d’aquesta nova experiència van arribar les grans reflexions i aportacions de cadascuna de nosaltres i és que aquest canvi  generat a l’ésser viu ens va ajudar a resoldre molts dubtes. actualment som conscients que un canvi d’habitacle amb les consequències anteriors no afavorirà en el cicle vital i per tant s’han de complir els requisits necessaris per a que es produeixin aquestes quatre fases presents en la vida dels cucs de la farina.

Tot i l’obtenció de resultats negatius respecte la vida de l’insecte hem de dir que casos com aquests ens permeten avançar davant d’aquesta investigació i seguir plantejant-nos més preguntes que ens ajudaran en la nostra descoberta.

A partir d'aquí varem decidir deixar l'insecte mort al nou habitacle per examinar-lo amb la lupa binocular i, així, poder observar-lo més a fons. Com hem vist a entrades anteriors, els insectes tenen cap, tronc i torax, en ells trobem ulls, antenes i sis potes. L'objectiu era examinar amb la lupa binocular que hi trobem a l'escarabat.



divendres, 13 de novembre del 2015

Ha aparegut una altra floridura!

"Ha aparegut una floridura!" Quina sorpresa la nostra quan vam veure després de la primera setmana de tenir els cucs de la farina que el cotó fluix que hi havia, per tal que els animals poguessin beure aigua, l'hi havia sortit una floridura. Entre totes vam dir que era millor llençar la floridura i canviar-ho per un nou cotó fluix.

Unes setmanes més tard, en mig del període de pràctiques vam decidir anar a veure com estaven els nostres cucs i les nostres mosques, concretament el dia dotze de novembre, ens vam adonar que la floridura havia tornat a aparèixer. Aquí en teniu una imatge:



Llavors, vam dir  "Que bé, ens ha tornat a sorgir la floridura!" Arran d'això la Lucia va dir "Ara tenim l'oportunitat de poder investigar què és el que passa quan apareix una floridura." . És per aquest motiu que ens vam començar a preguntar "D'on ve la floridura?" i vam anar més enllà "Què és una floridura? És un ésser viu?". Després de dialogar i reflexionar vam arribar a la conclusió que era un ésser viu, concretament, un fong que es desenvolupava gràcies a la humitat i l'alta temperatura que apareixia al nostre habitacle després d'estar algunes hores al sol i dins d'un recipient fosc.

En veure que podíem dur a terme una investigació d'aquest fong vam decidir separar-lo del tub d'assaig i posar-lo en un recipient a veure què passava. Per tant, el vam separar i el vam posar en el següent recipient:




Després de cinc dies, concretament el dia 17 de novembre vam tornar al laboratori i vam veure que la floridura havia perdut la vida i la Gina va dir "Per què s'ha mort la floridura?" va ser llavors quan vam investigar i vam llegir que a fi que la floridura continués desenvolupant-se, havíem de fer un seguiment tenint en compte la matèria, la temperatura, l'aigua, etc.

Per concloure cal dir que la Judit va dir "Allò que feia una setmana tenia vida que era verd, blanc i marró, amb un tacte suau i enganxifós, havia canviat i ja no era el mateix, estava mort." A continuació una imatge de la floridura morta:


Fins a la propera!

dijous, 15 d’octubre del 2015

Els éssers vius

Per començar un experiment primer hem de saber què és el que volem observar. En el nostre cas són els cucs de la farina i les mosques del vinagre. L’objectiu d’aquest experiment és aconseguir saber-ne més dels éssers vius i, més concretament, d’aquests insectes. Per això, a mesure que realitzem aquesta pràctica aniran sorgint preguntes com les del principi, que anirem contestant de mica en mica. Aquestes qüestions aniran sorgiran amb els dies i, a partir del que anirem veient a les observacions que farem, seran inquietuds plantejades tant com alumnes en procés d’aprenentatge, que com a mestres.


Un cop vam tenir els cucs de la farina a les nostres mans, i després de buscar informació sobre l’habitatge i l’alimentació, vam adreçar un lloc on poder observar-los. Aquí hi havia farina, pa dur i una proveta amb aigua i cotó fluix. Després d’aquestes cerca varen sorgir les primeres preguntes generals:

- Gina: d’acord, doncs, com alumnes que us agradaria saber sobre els cucs de la farina?
- Judith: com alumnes i com a mestres. Què ens agradaria que sapiguessin ells sobre aquests cucs.
- Laura: jo aniria una mica més enllà, és a dir, sabem que són insectes però, quin tipus d’insectes? N’hi ha més com ells?
- Lucia: és cert, aquests cucs tenen tres fases de vida, podem trobar més insectes amb aquests aspectes.
- Laura: sí, s’assemblen a d’altres?
- Gina: també podem buscar els insectes en general i fer la comparació.
- Laura: clar, es això el que volia dir. O sigui, tu com a mestre fas aquest experiment a la classe perquè els teus alumnes adquireixin uns coneixements, oi? doncs quins.
- Judith: teniu raó, doncs anem a buscar insectes en general, les seves parts, el seu cicle de vida, forma física… i els podem comprar amb els cucs de la farina.
- Lucia: jo primer de tot començaria per explicar què són els éssers vius i, més concretament, que són els insectes. Seguidament, tipus d’insectes i on es podrien trobar els nostres cucs. I després ja faríem les comparacions.
- Laura: d’acord. Primer contestem què és un ésser viu i un insecte i després, amb més treball i dedicació anem contestant les altres preguntes.


Què és un ésser viu? un organisme format per una o més cèl·lules que posseïxen vida, són tots aquells animals, plantes i fongs. Nosaltres destacarem els animals per, així, relacionar-ho més endavant amb els insectes.


Així, doncs, existeixen dos tipus d’animals:
-Invertebrats: no tenen columna vertebral i poden tenir o no esquelet, però mai format per ossos. Els cucs serien un exemple d’invertebrats sense esquelet.
-Vertebrat: tenen columna vertebral i esquelet format per ossos.


Segons el seu desenvolupament:
-Ovípers: neixen de dins un ou (cuc de la farina)
-Vivípars: neixen del ventre de la mare (un gos)


I segons el que mengem podem distingir:
-Carnívor:s’alimenten de carn.
-Herbívors: s’alimenten de plantes.
-Omnívors:


Què tenen en comú tots els éssers vius?

  • Tots els éssers vius compleixen tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.
-Nutrició: la nutrició permet als éssers vius incorporar nutrients i aprofitar-los per fabricar el seu propi cos i obtenir l’energia necessària per viure. Existeixen els heteròtrofs troben alimenten del medi on habiten i els autòtrofs, éssers que fabriquen el seu propi aliment com, per exemple, les plantes amb la fotosíntesi.
-Relació: la relació que podem tenir dos éssers per sobreviure. La capacitat de reacció i resposta dels estímuls.
-Reproducció: relació que es té amb diversos éssers vius per donar vida a un nou ésser. Trobem la asexual, on hi participa un sol individu i la sexual, on hi participen dos éssers de diferent sexe.
  • Tots els éssers vius tenen cèl·lules.
  • Tots tenen un cicle vital: neixen, creixen, es roprodueixen i moren.
  • Estan construits per matèria orgànica

-Gina: d'acord noies, quedem el pròxim dia i mirem de contestar més preguntes. Ara que ja sabem que els cucs de la farina són insectes i perquè, ens centrarem més en això.
- Gina: bé, doncs, ja sabem què són els éssers vius, els tipus i com classificar-los. A partir d’aquí podem començar a buscar informació sobre els insecte, no?
- Judith: sí, que són els insectes?
- Laura: vaig a buscar-ho.
- Lucia: perfecte, llavors tots els insectes fan la metamorfòsi?
- Gina: això hem de mirar-ho bé, perquè hem vist que hi ha animals vertebrats i animals invertebrat, els insectes que serien?
- Laura: doncs, no ho sé, hauriem de buscar-ho també.
- Judith: quantes preguntes sorgeixen i encara no hem començat a centrar-nos amb els cucs de la farina....
- Lucia: de mica en mica Judith, hem de pensar què els hi agradaria saber als alumnes sobre aquests animals.
- Laura: i també que li agradaria a la mestre que sabessin ells.
- Gina: d'acord, una última cosa, tots els insectes tenen el mateix cos i les mateixes parts?
- Laura: som-hi, anem per feina...

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Primeres inquietuds

Abans de disposar dels cucs de la farina vam plantejar-nos una sèrie de preguntes rellevants de com hauria de ser el seu hàbitat i alimentació. Així doncs, vem començar a cercar informació per tal de donar resposta a les nostres inquietuds:

Com ha de ser l'habitacle d'aquests insectes? Com ha d'estar format?

Una de les característiques més importants és que els cucs de la farina han de viure amb poca llum. Per tant, creiem que agafarem un recipient de plàstic, fosc i amb petits forats per tal que els insectes puguin respirar a la perfecció.
Un altre aspecte és que cal que es trobin a 22-25ºC de temperatura perquè el cicle vital sigui el correcte durant tot l'any. Però la temperatura òptima són 30ºC i no es poden sobrepassar els 32ºC.


Són necessaris elements externs?
Els cucs de la farina, com tot ésser viu, és imprescindible que es trobin en les millors condicions possibles i en aquest cas han de disposar d'un tub amb aigua amb cotó dins del seu habitacle. Aquest permet crear un ambient humit i que puguin beure sempre que ho desitgin.  


Com s'alimenten?
Hem descobert que l'alimentació d'aquests insectes es basa en:

- Una barreja de farina de blat i segonet a parts iguals (3 cm d'altura aproximadament)
- Pa sec (en llesques primes) o galetes
- Cada 15 dies pastanaga crua i/o patata crua i/o garrofes (tot ben net o pelat, no sigui cas que porti insecticida)


Cada quant es recomana canviar l'aigua i el menjar?
Anirem afegint el seu aliment a mesura que es vagi acabant, per tant, ara no podem definir amb quina fluidesa haurem de canviar l'aliment i l'aigua.


Gran part d'aquesta informació l'hem extreta del CESIRE o CDEC que es tracta d'un recurs d'àmbit científic que la Generalitat posa a disposició del professorat i alumnat per tal de millorar l'ensenyament i aprenentatge de les ciències a l'aula.

Al principi de l'experiment vam voler fer-nos unes preguntes claus i ràpides a contestar per, així, poder començar a cuidar de l'ésser viu el millor possible. Les primeres preguntes varen ser sobre l'habitatge d'aquests insectes, és a dir, on viuen i com cuidar els cucs. Després vàrem seguir amb unes preguntes sobre l'alimentació i el elements externs. A partir d'aquí, aniran sorgint noves preguntes i nous reptes per descobrir.

Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. (2013). CESIRE. Recuperat a: http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/